divendres, 30 d’octubre del 2009

Textos del blog de Divagacions d'un aspirant a filòleg


Llengua i/o dialecte?
Sovint els limits entre llengües i dialectes no són gaire clars. Sovint barregem erròniament lingüística amb política i/o amb sentiments i llavors es crea el caos.
Però clar, llavors com fer-ho? Com establir la diferència entre una cosa i l'altra? Segons el nombre de parlants? Segons les característiques morfològiques? Segons la "importància" cultural?
Si responguéssim a aquestes preguntes i trobéssim un criteri únic ens seria més fàcil delimitar. Podríem assegurar quantes llengües pròpies es parlen a l'Estat espanyol i quants dialectes. Podríem assegurar quantes llengües romàniques hi ha i quants dialectes. Si si, això encara avui en dia no és del tot objectiu quan ho diem.
Per aquells que no m'entengueu, què em direu si us dic que l'aragonès i l'asturià són dues llengües d'Espanya? Com considerareu el "silbo gomero" si és que mai n'heu sentit a parlar? I el cantabru? I l'aranès? I el mirandés? O fins i tot el caló? Tots aquests són llengües o dialectes o què són?
La lingüística s'ha fixat sovint en la (pre)potència socio-cultural d'alguns parlars per afavorir-los tant o més com ho ha fet la política. La gent, a més, ha sentit moltes barbaritats sobre les llengües, fins al punt de donar a la paraula "dialecte" un sentit perioratiu que realment no té ni hauria de tenir mai.
Aclarim doncs els conceptes amb un clar exemple: l'espanyol és una llengua com el català (al mateix nivell, cap de les dues és millor ni pitjor), dins la qual hi ha diferents dialectes geogràfics (també al mateix nivell entre si i sovint agrupats en grups dialectals). A més, l'espanyol conviu a certs llocs amb altres llengües en situació del q anomenem "diglòssia". En aquests llocs, per posar un exemple direm Astúries, podem trobar el dialecte espanyol d'Astúries (espanyol amb paraules o pronunciació una mica diferents de l'estàndard) i la llengua asturiana (amb una gramàtica i una expressió diferenciada de l'espanyol).
Espero amb això haver donat un mínim d'informació per sensibilitzar i per afavorir la riquesa que dóna el bilingüisme.


Males traduccions
De vegades va bé saber idiomes:L'altre dia el meu pare va decidir fer quelcom diferent per dinar: cuscús.No tinc la recepta a mà per indicar-vos exactament el que hi deia, però el cas és q estava en diversos idiomes: francès, anglès, alemany i espanyol. I el meu pare em va dir: "No s'enten gaire com ho explica però ho he fet ccom he cregut que s'havia de fer"Vaig llegir-me les intruccions en espanyol per veure què entenia i, evidentment, no ho vaig entendre massa bé. Llavors vaig pensar de llegir-ho en francès i anglès per veure si així ho entenia millor. Ràpidament vaig descobrir que en aquests dos idiomes hi havia quatre frases/fases i en espanyol només tres. No sé alemany però vaig veure que també hi havia quatre frases. "Que estrany..." vaig pensar. Seguint llegint vaig veure com una expressió francesa havia estat traduida a saco a l'espanyol, cosa que encara complicava més la comprensió. No recordo exactament quina expressió era però, perquè us feu una idea, és com si tradueixo el concepte "blat de moro" a l'espanyol i dic *"trigo de moro".Conclusió de tot això: com que prefereixo no explicar-vos com va quedar el cuscús, si que us diré que sempre que pogueu aneu directament a l'original, que les traduccions poden ser mooolt patètiques.

1 comentari:

Adrià ha dit...

2 comentaris:
Ramon ha dit...
Tens raó però també és patètic que un aspirant a filòleg com tu escrigui amb tantes errades ortogràfiques...

18 / maig / 2009 15:08
Adrià ha dit...
Bé, potser si, Ramon.
Potser ho vaig escriure massa ràpid i vaig cometre certes faltes. Però ara revisant-ho, tampoc en veig tantes...