No vull saber més de tu. Diuen que com més sabem d’algú més l’estimem. No vull estimar-te. Parla’m del que vulguis menys de tu, que jo t’ho explicaré tot sobre mi com en un últim intent subtil d’agradar-te. Un intent abocat al fracàs, no cal que m’ho diguis. M’aferro a una creença desesperada: algun dia t’agradaré o deixaràs d’agradar-me (no sé que és millor o pitjor).
No vull saber més de tu. Diuen que el desig alimenta el futur i que el que no vivim ens dóna més vida que el que ja hem viscut. Jo amb tu no he viscut res. Encara avui em pregunto si desitjo viure quelcom.
I la clàssica pregunta torna al meu cap: “això és amor?” No, potser sigui quelcom més estèril, més và, més confús, més carnal, més estúpid, més humà. No som perfectes i els nostres productes tampoc ho són: la perfecció no existeix, la publicitat i tu no sou més que miratges enganyosos enmig del desert.
T’estimo? No, m’agrades potser, però no hi ha més. No busquis més. No hi ha cap oasi al desert dels sentiments. I la llum és clara: la lluna plena m’ajuda a entendre certs sentits ocults d’aquesta part del món, d’aquesta part que tu (inconscientment) governes.
Algun dia t’agradaré (i podré dir les coses en comptes d’escriure-les) o deixaràs d’agradar-me (i oblidaré el teu nom). Algun dia...
No vull saber més de tu. Diuen que el desig alimenta el futur i que el que no vivim ens dóna més vida que el que ja hem viscut. Jo amb tu no he viscut res. Encara avui em pregunto si desitjo viure quelcom.
I la clàssica pregunta torna al meu cap: “això és amor?” No, potser sigui quelcom més estèril, més và, més confús, més carnal, més estúpid, més humà. No som perfectes i els nostres productes tampoc ho són: la perfecció no existeix, la publicitat i tu no sou més que miratges enganyosos enmig del desert.
T’estimo? No, m’agrades potser, però no hi ha més. No busquis més. No hi ha cap oasi al desert dels sentiments. I la llum és clara: la lluna plena m’ajuda a entendre certs sentits ocults d’aquesta part del món, d’aquesta part que tu (inconscientment) governes.
Algun dia t’agradaré (i podré dir les coses en comptes d’escriure-les) o deixaràs d’agradar-me (i oblidaré el teu nom). Algun dia...
_______________________________
Espero que ningú em mati per no continuar la història del senyor Joan... Podeu seguir llegint fins al capítol 4 a la web www.relatsencatala.cat
El text anterior a aquest: oblideu-lo, si us plau, feu com si mai l'haguessiu llegit.
2 comentaris:
quin text més bonic!!!!
m'ha agradat molt, tot i que em sap greu per tu, l'amor no correspost fa mal, bé, l'amor en sí fa mal, però, què fariem sense ell? Les nostres vides serien ben grises (ara parlo de l'amor en general) i que consti que no tinc cap perjudici amb aquest color XD Bé, ja m'estic desviant del tema (per variar), tinc una pregunta!!!
Si aquesta persona et correspon, sortiries amb ella? és simple curiositat etico-moral (jo m'entenc XDD), petons!!!
p.d. ah per cert, ja podries ser més positiu ara que ha estat el teu aniversari xDDD i posar coses més alegres!!! vull dir que hauries d'estar content, no que no m'agradi el que has escrit (aix, per què és tan difícil fer-se entendre? XD). Aieuuu, ens veiem demà ^^
es preciosoooo!
jooder, me parece qe tu y yo tenemos qe halar PERO MUCHOOO porqe yo qiero sber qien es la afortunadaa, etc =)
un besooo! ya hablaremossssss
. Caro =)
Publica un comentari a l'entrada