Vaig a fer-vos dues preguntes molt directes però potser una mica ingènues: creieu en l'amor? i en el sexe?
"I ara per quins set sous ens pregunta una estupidesa tan gran?" pensareu. Tranquils, no m'he tornat (més) boig, encara no deliro. Ambdues preguntes tenen molta relació amb una teoria meva que tot seguit passo a explicar-vos (i lamento fastidiar a alguns que volien seguir llegint la historieta sense títol, però em venia més de gust escriure això).
Si heu respost si a la primera pregunta i no a la segona: sou uns romàntics empedernits.
Si heu respost no a la primera i si a la segona: sou uns pràctics boníssims
Si heu respost si a totes dues: expliqueu-me el secret.
Si heu respost no a totes dues: plantegeu-vos-ho seriosament.
Aquesta espècie de test que us he fet és ben ingenu, ho sé, és un mer exemple. El que vull dir amb tot això és que hi ha persones que davant de qui els atrau actuen de forma pràctica, sense pensar molt, i aconsegueixen llur objectiu fàcilment i n'hi ha d'altres que actuen de forma romàntica, cavilant molt, i lloen llur objectiu eternament. N'hi ha que cada setmana es "lien" amb algú diferent i n'hi ha que cada setmana li escriuen un poema a la mateixa persona. N'hi ha que diuen "anem al llit?" i n'hi ha que diuen "t'estimo amb l'ànima". N'hi ha que han provat tant que ja no saben què provar i n'hi ha que han provat tant poc que no saben ni per on començar. N'hi ha que es diverteixen i n'hi ha que ploren. N'hi ha que en el fons se senten buits i n'hi ha que estant buits se senten plens. En definitiva, hi ha qui té sexe i hi ha qui desitja amor.
El problema potser sigui que els que desitgen l'amor també desitgin en menor mesura el sexe i els que tenen el sexe potser també desitgin l'amor. Bé, no sé pas qui hi surt perdent, el que si sé és que jo estic al segon bàndol i que la vida és massa complicada.
"Paren el mundo, que me apeo"
5 comentaris:
No sabia pas q tinguessis cap fóbia..O.O
Saps? crec en l'amor encara no m'hagi enamorat mai, i també crec en el sexe xD en el sexe..no es pot dir creure-hi o no, no es pas un fet tan abstracte com l'amor.
Es clar qué hi han molts tipus d'amors i de sexe..tots s'han de provar !! jejeje
Ahir va ser genial ^^ Fins una altre !!
Iso
Penso que no es tracte de creure en el sexe o en l'amor, sinó que ho necessitem: les persones que no han estat mai estimades acaben sent persones molt complicades (per dir-ho d'alguna manera) i les persones que no saben què és el sexe (encara que ni ho hagin provat amb ells mateixos) realment són molt desgraciades.
Tothom necessita sexe i necessita amor i qui digui que no, menteix.
Ara, creure en l'amor com a tal? cadascú té la seva idea del que ha de ser i les experiències prèvies que ha tingut i el mateix passa amb el sexe...no sé si m'explico. El problema ve quan la idea que t'has fet al cap de com ha de ser no s'ajusta a la realitat.
Res, que espero el capitol 3 amb molta ansia...i de moment li posaría de títol: "No perdis mai l'esperança"
Un petó Adri.
MoN
jo,quina merda de text, gràcies a les dues que heu comentat prò me l'acabo de rellegir i he descobert q m'he explicat fatal, en fi.... algú sap com s'esborra un text del blogspot? ;)
Jo crec en l'amor i en el sexe, però per separat. Vull dir, se'n pot donar la combinació; però no crec que aquesta siga necessària. El sexe és molt més instintiu i hi ha atraccions difícils de controlar, mentre que l'amor -en aquest sentit- és molt més racional. Al remat, em sembla que l'amor és, en gran part, el costum a l'altre.
Per cert, s'esborra entrant al panell de control i als missatges punxes eliminar i ja està. Però, si em permets, jo no l'esborraria. Salut!
L'amor... porto tota la vida intentant definir-lo, així que, defineix amor i et diré si hi crec.
I el sexe m'agrada (encara que ara estigui a dos veles que diuen XDD), no és qüestió de creure-hi o no, com diu la Isona.
Petooons i no desesperis XD
Publica un comentari a l'entrada