Som racionals?
És obvi que no podem dividir-ho tot en conceptes oposats i quedar-nos tan feliços, però de vegades ho fem, així que permeteu-me fer-ho avui també a mi:
Sempre ens han dit que els humans som els únics éssers racionals. Tants filòsofs ho han dit d'una manera o d'una altra! I tanmateix, fins a quin punt és cert?
A part de totes les elocubracions possibles sobre el fet de si som o no "els únics" i sobre la suposada superioritat que això ens dóna, com creuen alguns; som racionals? De veritat? Quan? Quan ens enamorem? Quan juguem? Quan riem sense parar? O quan fem l'amor?
Hi ha altres casos en que també perdem tota la racionalitat que ens caracteritza, però no són tan bonics i sovint se'ls associa a la bogeria: quan algú mata, per exemple.
Però clar, resulta molt fàcil separar el món: aquí els racionals i allà els irracionals, ha matat, és irracional (és un boig), ha fet quelcom diferent al que fa la majoria de la gent, és irracional. Però, i si no fos així? Acceptar-ho és dificil, implica acceptar que tots tenim un punt d'irracionalitat (per a bé o per a mal) i, en certa mesura, destruir la divisió entre nosaltres i els que anomenem bojos, això seria acceptar que qualsevol de nosaltres també pot cometre una bojeria i acceptar això fa por.
A més, hi ha un altre element clau en tot això que sempre s'oblida. Un dia un professor em va dir que Descartes, amb la seva famosa frase (Gogito, ergo sum) s'equivocava en part perquè oblidava una part de l'espècie humana. Si només existeixen els que pensen, tal com aquest home postulava, si només existeixen els (diguem-ne així) purament racionals, què passa amb els que tenen síndrome de Down o algun tipus de demència senil? I amb els nadons que encara no han desenvolupat l'art de pensar?
Bé, només una petita visió del tema i un consell: no negueu la vostra part irracional, aprofiteu-la i feu-la servir tant com pogueu.
És obvi que no podem dividir-ho tot en conceptes oposats i quedar-nos tan feliços, però de vegades ho fem, així que permeteu-me fer-ho avui també a mi:
Sempre ens han dit que els humans som els únics éssers racionals. Tants filòsofs ho han dit d'una manera o d'una altra! I tanmateix, fins a quin punt és cert?
A part de totes les elocubracions possibles sobre el fet de si som o no "els únics" i sobre la suposada superioritat que això ens dóna, com creuen alguns; som racionals? De veritat? Quan? Quan ens enamorem? Quan juguem? Quan riem sense parar? O quan fem l'amor?
Hi ha altres casos en que també perdem tota la racionalitat que ens caracteritza, però no són tan bonics i sovint se'ls associa a la bogeria: quan algú mata, per exemple.
Però clar, resulta molt fàcil separar el món: aquí els racionals i allà els irracionals, ha matat, és irracional (és un boig), ha fet quelcom diferent al que fa la majoria de la gent, és irracional. Però, i si no fos així? Acceptar-ho és dificil, implica acceptar que tots tenim un punt d'irracionalitat (per a bé o per a mal) i, en certa mesura, destruir la divisió entre nosaltres i els que anomenem bojos, això seria acceptar que qualsevol de nosaltres també pot cometre una bojeria i acceptar això fa por.
A més, hi ha un altre element clau en tot això que sempre s'oblida. Un dia un professor em va dir que Descartes, amb la seva famosa frase (Gogito, ergo sum) s'equivocava en part perquè oblidava una part de l'espècie humana. Si només existeixen els que pensen, tal com aquest home postulava, si només existeixen els (diguem-ne així) purament racionals, què passa amb els que tenen síndrome de Down o algun tipus de demència senil? I amb els nadons que encara no han desenvolupat l'art de pensar?
Bé, només una petita visió del tema i un consell: no negueu la vostra part irracional, aprofiteu-la i feu-la servir tant com pogueu.
1 comentari:
3 comentaris:
Cuervo ha dit...
aaaahh!!! m'has recordat a la Lisa Simpson, kuan en un del capítols surt x televisió dient a la gent k sis plau utilitzin el cervell, k es el tresor mes gran k els ha pogut donar... ki sigui jejeje
M'agradaria afegir a les teves paraules akest tòpic k diu tothom d k els animals no son racionals. Jo crec k s'ekivoken. Son racionals a la seva manera, demostren també sentiments no nomes cap a nosaltres, com els gats i els gossos (o las chinchillas jajaja) sinó també cap als de la seva especie.
Fa uns quants mesos vaig estar fent practikes a una protectora de Barcelona, i una de les noies k treballava allà em va explicar el cas d'un gos petit k van recollir del carrer. La historia es molt trista i cada cop k me'n recordo se'm posa un nus a la gola. Resulta k al gosset el van abandonar junt amb la seva mare en un descampat. El cas es k la noia no es podia imaginar com va acabant sobrevivint el gosset ja k la mare es va morir. Lo millor del cas es k el petitet no es va separar de la mare, inclús kuan van anar a buscar-lo els de la protectora plorava perk no es volia separar d'ella. Això també em recorda a un cas k ha donat la volta al mon, el de dos gossos k van ser abandonats, a un d'ells el van atropellar i l'altre gos no es va separar d'ell. Cada cop k algú s'apropava el gos bordava i ensenyava les dents.
I no se k volia dir amb tot aixo XD Sí, k em fot k la gent digui k els humans som els únics éssers racionals en el planeta, MENTIDA! hi han casos de molts animals k també son racionals i demostren sentiments. A mes els animals no entenen de racisme, ni homofòbia, ni xenofòbia, i tu diràs, clar perk son animals no? però si son animals i demostren sentiments, ¿perk no poden també demostra racisme cap a altres animals o persones?
I m'he enrollat una mica massa jejeje
Una abraçada!!
21 / juliol / 2009 08:56
Adrià ha dit...
exacte anna! aquesta és l'altre part del missatge q no vai dir! gràcies x dir-la tu! jeje
Efectivament, si els humans (com a animals q som) tenim una part racional i una d'irracional... doncs la resta d'animals igual, x lògica!
Un altre exemple q tamb em va impactar molt dels animals: tu saps quants humans van morir al tsunami del 2006? I quants animals? Doncs bé, x cada animal q va morir van morir 5 o 6 homes, ja q la majoria dels animals van preveure (no se sap com) el tsunami i van marxar terra endins
22 / juliol / 2009 04:04
Cuervo ha dit...
siiii!!!! i despres amb sembla k va haver-hi gent k es va salvar perk els van seguir o els van buscar perk no sabien on eren.
Es molt... heavy XD
Publica un comentari a l'entrada