divendres, 30 d’octubre del 2009

Textos del blog de Quin goig


Promesa Poètica
Hi ha qui es passa tota una vida somiant en publicar quelcom. També hi ha qui té tant talent que als divuit anys ja publica. Aquest és el cas de la Laura Gonzalez Ortensi, una jove poetessa empordanesa que, després d'haver crescut literàriament des del seu racó de Relats en Català
(
http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relats_autor&rp_autor_id=252367), ara publica el seu primer llibre de poesia: Preludis de silenci.
Un llibre que us recomano de tot cor i no només perquè ella sigui una amiga, sinó perquè val la pena realment. I si no em creieu, jutgeu vosaltres mateixos:
___
Bressola'm
Bressola'm. L'ullal del depredador m'assetja.
La teranyina m'estreny: sóc indefensa.
Aquest tel fi que va abrigant-me els ulls
el palpes tan bé com jo, potser el tems.
Ara bressola'm. Torno a ser infant. Ric.
Vivim. Ens complementem en un acte
de paràsits sorprenentment legítim.
Per un instant el record ens nodreix
amb la saba lluent de l'esperança.
____
Et preguntaràs per què et dedico aquest espai avui, Laura. Doncs perquè tot i q fa poc q et conec, sé q t'ho mereixes i veig en tu una promesa poètica i sobretot futur. Un futur per seguir-nos enlluernant amb els teus versos.
I també perquè la dedicatòria que em vas fer al llibre anava amb data d'avui. ;)

Una pel·licula que tothom hauria de veure
http://www.youtube.com/watch?v=5tgI2tUGTyY
El Caballero Oscuro, la segona entrega de Batman del director Christopher Nolan, fou tot un descobriment per a mi i des que la vaig veure no he parat de recomanar-la efusivament. Dic que fou un descobriment perquè inicialment no pensava veure-la (no solen agradar-me les pel·licules on només hi ha acció i més acció i violència perquè si), però quan vaig sortir del cinema els vaig donar les gràcies als meus amics per haver-hi insistit.
Em va sorprendre la magnífica combinació d'acció amb filosofades, d'hòsties i de moments reflexius distribuits a parts iguals al llarg de tot el film, tot enllaçat per la genial interpretació de Heath Ledger en el paper de Joker.
Valgui com a demostració de tot això una de les parts (per a mi) més emocionants (bé, l'adjectiu emocionant no li fa justicia, és més que emocionant) de tota la peli:
http://www.youtube.com/watch?v=SgW9pBmsu5U
El cas és que l'he recordada perquè ahir la vaig tornar a veure. No sé quants cops l'haureu vist (un amic meu l'ha vist 6 cops, jo només 2) però us en recomano molt una segona visió. El primer cop tens la ment molt fixada en la trama, per no perdre't. El segon, veus tota la profunditat d'algunes escenes, veus més enllà i penses. I t'adones que aquest film és art.

1 comentari:

Adrià ha dit...

2 comentaris:
Olga ha dit...
jo l'he vista!!! I també em va agradar més del que m'esperava... sobretot per el personatge del Joker... ^^

17 / abril / 2009 17:48
Cuervo ha dit...
WUOOOOO!!!! SIIII!!! El caballero oscuro!!
em va encantar, i jo pensava el mateix k tu: bah! no penso veure una pelicula on l'únic k fan es cardar-se d'osties. Peró resulta k em vaig enganxar per l'actor k fa de batman: Christian Bale. El vaig veure a la pelicula de American Psycho i El Maquinista (dos pelis k si no l'has has vist te les recomano, bonissimes) i vaig pensa: akest tio fot uns papelassos k t'hi cagues. Despres ja em vaig fer fanàtica d'ell i vaig acabar veient el caballero oscuro jajaja
Heath Ledger també fot un gran papelon, es el millor Joker del mon, això si, despres de Jack Nicholson jajaja
Peró tot i així per a mi, com les primeres pel·lícules de batman no n'hi a cap, sobretot la peli on surt el señor pinguino. M'encanta!!! XD
Una abraçada!


____________________

1 comentaris:
Laura ha dit...
Adrià, moltíssimes gràcies!! Quina sorpresa!! De vegades, no sé si t'ha passat mai, quan escrivim ens sembla que ho fem per a nosaltres mateixos, però jo crec que, en el fons, el més gratificant d'escriure (a banda de satisfer la necessitat d'un mateix) és veure que arriba a la gent del teu voltant, a persones disposades a compartir i a caçar instants.

Gràcies, de nou, Adrià! Una abraçada!

PS. I encara que no em creguis els meus 3s semblen 5s...