Textos del blog de Revolucions petites

GAL EZ !
Sovint dóna la sensació de retrocedir en el temps al sentir certes noticies. I concretament, els darrers mesos quan llegeixo noticies sobre Euskadi donen la sensació de tornar a l'època dels GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) o fins i tot a l'època repressiva de la transició.
ETA és un grup extremament violent, això no ho pot negar ningú. Però l'Estat espanyol també ho és, últimament més que en els darrers anys. Podria parlar de la llei de partits que es van treure de la maniga per ilegalitzar a qui els convenia, podria parlar del tancament de herriko tabernas només pel fet que en aquestes hi haguessin fotos de presos, podria parlar de la policia vigilant cada festa major i impedint que es gaudeixi, podria parlar de la desaparició del pres Jon Anza que algunes fonts diuen q ha estat torturat x la policia i q mesos després de la seva detenció no se'n sap res (serà que potser el van executar en un pais on la pena de mort es ilegal? qui sap).
Podria parlar d'un munt de coses, però em centraré en l'Aste Nagusia, les festes majors de Bilbao. D'entrada tot començava ja de manera polèmica: l'escollida per llençar el txupinazo d'inici de festa era la germana d'un pres etarra. El PP i el PSOE van demanar que fos algú altra qui llancés el txupinazo durant alguns dies i finalment aquesta dona va rebre un sobre amb una bala i la seva foto a dins. Evidentment ho va denunciar i va acabar llençant el txupinazo sense la presència de PP ni PSOE a l'inici de festa.
Però la festa tampoc va començar bé. Hores abans s'havia iniciat una manifestació al centre que en teoria la justicia havia prohibit. La policia la va reprimir amb diverses càrregues, dispersant a la gent i movent-la d'una punta a l'altre del barri cèntric. Així, quan va començar la festa, la manifestació encara era per allà i mentre els manifestants cridaven contra la policia entre gent q només volia celebrar la festa va sonar el txupinazo (un petard molt fort) que va espantar a tothom (alguns nens preguntaven si hi havia hagut una bomba)...
Les festes i les manifestacions han continuat en paralel. Avui un home de 85 anys ha rebut una bala de goma a la cara. UPyD ha demanat que es suspenguin les festes perquè els "radicals" estan "destrossant-ho tot". Però la festa segueix, amb repressió o sense. Amb ferits i detinguts o sense ells.
Les coses no són com haurien de ser però no ens callaran. La informació no sortirà a cap televisió nacional però no ens callaran. Escric això dolgut, sincerament. Em dol veure com l'Estat que em governa utilitza Euskadi com a laboratori i justifica la violència contra tota una societat per contrarestar (?) la violència d'un grup terrorista.
Espero no ser tatxat de terrorista ni ser ilegalitzat per mostrar aquest dolor.

S'apropa un nou 14 d'abril
I de nou direm "Visca la República!"
El moviment republicà pot semblar de quatre bojos que s'avorreixen i que reivindiquen coses estranyes que van existir fa molts anys. Aquesta és la visió generalitzada i fins i tot la que ofereixen alguns mass media.
Però no és pas així. No volem que el nostre Estat sigui una república per no res, volem que ho sigui perquè creiem fermament en una de les bases de la democràcia: la igualtat. De fet, fins i tot podríem dir que creiem en general en la democràcia perquè, és que algú que doni suport al paper de la monarquia pot creure alhora en la democràcia?
Sempre ens han dit que la democràcia es basa en la igualtat i en el poder d'uns liders escollits pel poble. Qui pot justificar la concordança de la monarquia amb aquesta definició?
El ciutadà Juan Carlos de Borbón i Borbón-Dos Sicilias no és actualment un ciutadà qualsevol com hauria de ser. El seu càrrec mai ha estat electe, ni tan sols consultat, ans imposat per un règim que no va fer precisament gaire bé per la democràcia en aquesta terra. I ho entenc, la monarquia no s'ha basat mai en eleccions (primer principi antidemocràtic) però a l'Estat espanyol ni tan sols s'ha basat en cap consulta popular. Per què? Doncs per una transició feta depressa i amb molts dels "vencedores" per entremig.
Ara no m'entretindré a criticar la transició, tranquils. Amb el passat ja no s'hi pot fer gran cosa, cal pensar en el futur. I és per això que aquest dimarts 14 d'abril tornaré a sortir, per demanar quelcom tan de calaix com que en tot lo oficial hi desapareixi la paraula "Reino" i hi apareixi la de "República".
I us animo a fer el mateix, a sortir, si us sembla injusta la figura de la monarquia, no us quedeu de braços creuats, fem que creixi el moviment.
.
I encara un últim apunt: per estar en contra del sistema monàrquic no cal pas estar en contra de la persona que ostenta el càrrec, penso que cal diferenciar-ho clarament i, sobretot, no cremar fotografies, no dirigir l'odi cap a algú que no se'l mereix.
.
Salut i revolta!