Benvolguts conillets d'índies, anem a comprovar si llegiu el meu text o no. Que us posa de malhumor que comenci el text així? Bé, en cas afirmatiu no us preocupeu, jo us estic proposant una prova senzilla i estúpida, però a la proveta social proven amb vosaltres continuament i són proves de resultats bastant més complexos i transcendents que aquests.
Doncs si, benvinguts a la proveta social o societat-proveta (digueu-ne com vulgueu) on, encara que fins ara potser no ho sabíeu, hi sou ficats des del mateix moment en que vareu tenir ús de raó.
De fet, aquella va ser la primera prova: tothom provava la millor manera de oferir-vos aquella raó diguem-ne oficial, us deien això és bo i allò dolent. "I per què?" - s'encuriosien els més llestos. "Perquè si/no/ho dic jo/ho diu el profe/ho diu el llibre" - us responien de manera implacable. I vosaltres potser veieu que un deia A i l'altre B, potser us acostumaveu a dir a cadascú el que tal persona pensava, però això no volia dir pas que ho acceptessiu/entenguessiu. Però cada tutor provava de portar-vos al seu terreny. Si, pensant-ho bé l'educació pot ser com la publicitat, el que passa és que no pagues per les idees amb què et quedes (almenys si vas a escola pública).
Després, quan ja han provat amb nosaltres a veure que ens creiem i què ens importa un rave, proven de canviar-nos-ho tot, sigui en la forma senzilla del canvi d'escola o de classe o sigui en la forma complexa i violenta de canvi de pla d'estudis ("a veure, provem, servirà la nova llei d'educació? no? doncs quina llàstima, la següent ja anirà millor, total, per una generació perduda").
Més tard, tant a nivell d'estudis com a niivell de relacions o a nivell socio-polític, tothom prova amb nosaltres de fer la tàctica aquella tant vella que abans s'anomenava "una de cal y otra de arena" i que en un símil més "adequat" als temps que corren podríem dir "el poli bo i el poli dolent" 0 com n'hi dic jo "ara t'estimo, després t'hostiaré, però no et preocupis, que et tornaré a estimar".
I així el contingut de la proveta cada cop es va ennegrint més i més fins que (i perdó per l'expressió) tots els que estem a l'escenari treballant com a negres pels nostres negreros acabem negres del tot i la liem. Alguns intenten tapar la proveta perquè exploti, altres intenten pujar per les parets de la proveta per sortir-ne, altres es rendeixen i altres criden que a ells les provetes no els han agradat mai, que estan farts de tots els canvis educatius i que als humanístics NO ENS AGRADEN LES PROVETES.
______________
Molt simbòlic, suposo que s'entendrà. Ho he aplicat bastant a l'educació, però es pot aplicar a tantes coses....
Properament, posts pendents: continuació de la història, alguns poemes i una teoria lingüística cutre inventada per un servidor.
Agraïré tot comentari.
