El que un dia vaig escriure a classe de filosofia:
Et veig i et sento caduc. La teva imatge em recorda classes mal donades, moments avorrits i sentiments de frustració. Ens dius paraules teòriques, mots perduts en racons llunyans de la memòria, idees abstractes que assaborim buides de significat. Mentre dormim amb els ulls oberts o ens perdem en converses surrealistes tu només sents la teva veu, i l’estudies, i tens ganes d’aplaudir-te la teva mediocritat casposa coberta d’or fals oxidat.
De tant en tant se t’escapa alguna frase lògica i comprensible que els nostres caps reben com saltant d’alegria. Després sospires i deixes anar una bafarada d’aire pudent (fumes massa i se’t nota el carajillo de primera hora) Aleshores t’adones que et pesa l’anell de l’Opus i que has de seguir impartint doctrina per aquella boca maleïda que tens sota el bigoti hitlerià.
M’aturo i et torno a observar amb calma: vas ben conjuntat però la teva dona no t’ha planxat la roba i es nota molt, però és clar, tu mai no la planxaràs (Per a què estan les dones sinó? Oi?). No ho faràs, com tampoc ens faràs el favor de demanar-nos l’opinió sobre res. El que dèiem: doctrina. I què faràs si a algú (d’entre els pocs que aguantem el teu discurs soporífer) se li acudeix discrepar?
“No!” – diràs. Mai donaràs raons, és “no” perquè és impossible que sigui “sí”, és “no” perquè tu ho dius.
De tant en tant se t’escapa alguna frase lògica i comprensible que els nostres caps reben com saltant d’alegria. Després sospires i deixes anar una bafarada d’aire pudent (fumes massa i se’t nota el carajillo de primera hora) Aleshores t’adones que et pesa l’anell de l’Opus i que has de seguir impartint doctrina per aquella boca maleïda que tens sota el bigoti hitlerià.
M’aturo i et torno a observar amb calma: vas ben conjuntat però la teva dona no t’ha planxat la roba i es nota molt, però és clar, tu mai no la planxaràs (Per a què estan les dones sinó? Oi?). No ho faràs, com tampoc ens faràs el favor de demanar-nos l’opinió sobre res. El que dèiem: doctrina. I què faràs si a algú (d’entre els pocs que aguantem el teu discurs soporífer) se li acudeix discrepar?
“No!” – diràs. Mai donaràs raons, és “no” perquè és impossible que sigui “sí”, és “no” perquè tu ho dius.
Per qui no ho sàpiga, estava descrivint al meu "esplèndid" (poseu-li tantes cometes com desitjeu) professor en un moment en que l'avorriment i la ira es barrejaven.
_________________________
El que ahir vaig escriure a la classe de teoria de la literatura (entengui's metafòrica i filosòficament):
Saps? Potser tot el que t'hagin dit fins ara sigui mentida. Molt bé, ja t'han construit l'edifici. Hi viuràs i prou? O intentaràs saber com està fet? Ah, em dius que no? Bé, doncs quan les parets s'esfondrin o quan trobis cambres que desconeixies ja en parlarem, d'acord? I potser algun dia en voldràs sortir, de l'edifici o, qui sap?, potser fins i tot voldràs construir-te'n el teu propi. O potser viatjaràs.
Saps? Pot ser que tot això sigui mentida i que l'edifici sigui un holograma. O pot ser que sigui real però que no signifiqui res davant d'un terratrèmol que, no ho dubtis, vindrà.
______________________________
No sé si haureu entès ambdós textos, són digressions mal fetes, ho sé, no volen dir res ni condueixen a res. De fet no tindrien ni perquè anar junts, però els he posat junts x demostrar q a vegades les coses no són el q semblen. Per al meu profe de filosofia jo passava totalment de la filosofia... i resulta que no és així. Resulta que m'encanta filosofar, però també resulta que hi ha professors patètics.
1 comentari:
Saps? aquells què de seguida saben la resposta d'incògnites sense donar-hi voltes és deuen morir de fàstic. De fet, la única cosa qué podem estar convençuts qué ha fet tot ser humà al llarg de tota la història és pensar...Ah! acabo de entendre el "cogito ergo sum"...Jeje. Suposo qué no cal dir com m'ha arribat a agradar el text, però t'equivoques diria jo, en una cosa. De debó creus qué aquell home estarà casat?
Bé, deixem els dubtes irrelevants a part i parlem de coses més importants. És vergonyós qué només hi hagués 2000 persones. Me'n penedeixo de no haver-hi anat, al cap de vall és el nostre futur. Com el pla Bolonia, com l'estat del català...Ens en riem de vegades d'aquests què van amb aires de canviar el món però sincerament, hauriem de fer el mateix. No ens pertoca als universitaris aixó de canviar la situació? si no ho fem nosaltres, qui?
Bé..anant al gra..com és fa per organitzar una manifestació? xD
Pot ser qué sigui com el padrino, i la segona part superi a la primera, per provar-ho mai s'hi perd res. Dona'm idees si vols ;) si més no a base de correus..I ke la gent es vagi apuntant els q diguin qué venen..No ho sé..Bé no et rallo més!! jeje
P.D: és guapa, simpatica i molt llesta. Que qué més es pot demanar? Res, la gent agrada per tal com és ;)
( No, no sóc lesviana!!!xD)
Isolda
Publica un comentari a l'entrada