divendres, 26 de desembre del 2008

2

El Bé i el Mal, el blanc i el negre, sí i no, a dalt i a baix, l’esquerra i la dreta, tu i jo, la nit i el dia, la lluna i el sol, el calor i el fred, l’amor i l’odi, els forts i els dèbils, els llestos i els tontos, dolç i salat, home i dona, vell i jove, ric i pobre, mar i muntanya, camp i ciutat, obrer i burgès, ample i estret, gruixut i prim, sec i mullat, tou i dur, nord i sud, orient i occident, A i B, senzill i complicat, lluny i a prop, davant i darrere, lletres i ciències, pregunta i resposta, companyia i solitud, bonic i lleig, arribar i marxar, hola i adéu, viure i morir, plorar i riure, dins i fora, passat i futur, corba i recta, obert i tancat, so i silenci, música i soroll, llum i foscor, realitat i ficció, sentits i raó, sexe i amor.

Som duals. O potser no? O potser sí. Qui sap? Però potser caldria pen-sar-hi, oi? O millor no? O millor sí.

Estic emparanoiat, qui em desemparanoiarà? El bon desemparanoiador que em desemparanoï, bon desemparanoiador serà (i li donaré les gràcies, xq encara que no ho sembli, porto molt de temps menjant-me el tarro amb això).

7 comentaris:

Paula ha dit...

Holaa!
me llegit el text jeje etá molt bé,
soc de l'opinió que va bé emparanoiarse de tan en tan...

Vinga salut i bones festes!

PD: també m'he llegit Firmin den Savage, un llibre molt especial pro molt bo!

Jesús M. Tibau ha dit...

Potser et complicaré més la vida, però em sembla que som molt més que duals, tenim més de dues cares. i de 3 i de 4.

Cristina ha dit...

Hola Jubal. Al meu parer el dualisme no és més que una manera simple d'intentar explicar la complexitat de les coses. Suposo que ens és més fàcil entendre dues postures que aparentment són totalment oposades que endinsar-nos en el món de matisos que hi ha arreu. Personalment però no sóc del club dels '2', més aviat sóc del club de l''1' que tendeix a infinit ;-DDD Una abraçada i bon any!!!

pluja ha dit...

Del blanc al negre hi ha una gradació de grisos espectacular! Estic d'acord amb en Tibau que sóm molt més que dualitats. Aquest àmpli ventall és el que ens fa complexos i fantàstics alhora! T'imagines només poder sentir una sola cosa, i mai el seu contrari? quina vida més limitada!!!
Crec que el millor és assumir-ho i gaudir de tot el que això ens permet fer i sentir!!

dazibao ha dit...

Bones Adrià,
T'escric des del programa Onda Libre de Ràdio Contrabanda. Primer de tot agraïr-te eencara fet que escoltéssis el nostre programa i per extensió la ràdio. Tot oïent d'aquest projecte de ràdio lliure i autogestionada sempre es indicatiu de criteri i amplitut de mires. Per altra banda no entenc el teu tó a l'hora de fer una crítica als continguts de l'emissió del passat diumenge. Potser sobti escoltar encara plantejaments marxistes en una época en que les ideologíes semblen mortes i més aquesta. Però encara som molts els que creiem en la validesa del marxisme com a eina d'interpretació i transformació social. Entrem en detall: La crítica a la família i als rols que compleix en una societat capitalista es objecte de debat per part de tota l'esquerra anticapitalista, no és només patrimoni del marxisme sinó que també hi participa en aquesta crítica l'anarquisme per exemple. La posició tradicional dins el marxisme no és com tu vas interpretar que es sostragués els fills de les seves mares ans al contrari. El que sempre hem defensat els marxistes es que la societat ajudi a l'educació de les mares treballadores, socialitzant al màxim la seva educació per part de la comunitat(guarderies a les fàbriques, llars d'infants públiques de 0 a 3...). . En l'àmbit de l'educació que és on nosaltres vam basar la crítica a la família, és innegable que aquesta compleix unes funcions pedagògiques de reproducció dels valors tradicionals hegemònics (rol de la mare, distinció de gènere en les tasques del nen/nena etc..). Es sota aquests criteris que vam criticar-la al programa, amb l'intenció de lligar tots els aspectes que afecten en l'educació del nen a un program de transformació revolucionària de la societat. La segona crítica que fas al programa encara ens ha sobtat més: on vas escoltar que nosaltres defensesim una escola privada i a més marxista???? Nosaltres vam defensar una escola on les programacions educatives no depenguéssin de l'Estat(en el cas concret de Catalunya seria la Generalitat) sinó que passesin a ser elaborats per la pròpia escola en conjunt amb la resta de la xarxa escolar. La financiació continuaria sent pública i així ho vam dir al programa. Com penjarem el programa al blog, tindràs oportunitatsi vols de tornar-lo a escoltar i fonamentar una mica més els teus comentaris. Per nosaltres res més, t'agraïm l'interés mostrat i t'emplaçem a que continuiïs escoltant-nos i deixant-nos els missatges i comentaris que creguis convenient,salut company!!

Anònim ha dit...

Jo com sóc dolenta només vull emparanoiar-te més jejeje ^^

A principis de curs, a lingüística vem fer un exercici d'antònims...Per l'amor de déu...A primer de carrera! xD

Vem suspendre la majoria.

Doncs sí, la profe té la seva pròpia teoria d'ells, i bé el qué dius tu són contrastos, però per dur-li la contra a ella i emborratxar-te a tu de idees et diré qué sí més no, són paraules i prou, i se les considera oposades per qué així es va dir.

I qué et vull dir amb aquesta xorrada?
Qué per molt qué ens hi negem, en general les coses són així, són perqué les va dir algú, definir, o descobrir en el seu moment.
Venir i marxar? sempre es pot tornar.
Amor i sexe? també és una bona combinació!
Hola i Adéu? M'agrada més Adéu-siau ^^


Iso

Anònim ha dit...

Una altra contraposició!
Entre les vacances i els dies de cada dia, es podria dir q estàn aquests dies confosos qué encara no sé ben bé qué són de l'avaluació...O.O

Per cert, sí qué hauria estat bé un bon profe de filosofia..encara qué potser podria haver estat pitjor. De totes maneres, per la majoria de la classe s'haurien hagut d'esperar uns 2 o 3 anys, crec qué encara erem massa "petits" m'hi incloc xDD i no n'enteniem la importancia q pot tenir, tu més pel q veig.

I història de l'art...Ohh aixó podrien haver començat a 4t d'Eso tranquilíssssiimament! ÒÓ ( i sí, també canviat de professora jaja, una per la q el franquisme no fós sinònim d'art...)


Iso