Bé, començo aquest nou blog x molts i molt diversos motius. Sé q ja en tenia un i en versió fotolog, que suposadament és millor, però, creieu-me: no ho és. Inicialment de fet ja vaig fer-me un compte amb blogger però no m'aclarava (els q em coneixeu bé ja sabreu q els ordinadors i jo... no som gaire amics q diguem. xD) i vaig fer-me'n un amb fotolog q semblava més fàcil i a més coneixia força gent que en tenia un. I bé, com em va dir la Marta q passaria... m'hi vaig enganxar. Però aviat vaig anar-ne descobrint les pegues: si vols ser una mica original i posar lletres en negreta, cursiva o el que sigui necessites saber llenguatge html (i jo les llengües humanes d'acord, però les de les màquines... ni p idea), si busques una certa qualitat... generalment (si, hi han excepcions, com en tot!) oblida-te'n d fotolog xq hi trobaras gent força cutre q només posa fotos seves x dir "k wap@ k soy" o gent q només busca "una firmita" o intercanviar "ffs" x semblar més populars (i amb tot això no vull dir q no hi hagi fotologs MERAVELLOSOS) i, a més, siguem sincers, moltes vegades (almenys a mi em passa) no saps quina foto posar, senzillament xq no ve a cuento posar-ne cap.
Sé q són motius molt criticables, com sé tamb q amb aquests mots puc semblar una mica elitista i/o ofendre algú, quan en realitat algunes persones a través del fotolog les he pogut conèixer molt millor i n'estic encantat, però cadascú sabrà al que em refereixo. I de fet, vull dir-vos q aquesta decisió l'he pres x motius més profunds dels q ja parlaré més extensament en futures actualitzacions, com ara el fet d'adonar-me q tinc ja gairebé 19 anys, q començo la universitat i q potser hauria de deixar d'expressar-me com un noi d'institut i fer-ho com jo sento q ho he de fer i amb els mitjans q jo més desitgi.
Bé, no ho sé, tot són d'alguna manera paranoies meves, però sento q estic en una etapa de canvis i vull reflexar-ho. Potser no li importi a ningú més que a mi, potser d'aqui dos dies em llevi i pensi "quina parida més grossa, Adrià!" o potser encara q no ho llegeixi tanta gent en pugui treure jo mateix un millor profit personal, un lloc on al cap d'un temps pugui rellegir-me el que escric i dir amb orgull q tot és sincer, q no he amagat res.
I x cert, el nom del blog... ja us podeu imaginar xq és, no? Com un dia em va dir la Clàudia: "fots tants punts suspensius sempre quan escrius! a partir d'ara et diré el senyor punts suspensius"
I una altra cosa: de moment no m'aclaro pro ja aniré veient com va tot això i aniré agregant a gent o el que sigui
Adrià
5 comentaris:
:)
Jo també em vaig obrir el blog perquè en el flog la majoria de gent ni es llegeix l'escrit ni el que deixa al comentari és sinser. Aquí has de fer un esforç i és clar, no tothom està disposat.
Et poso a la meva llista.
La frase de'l títol és d'en cincdos o em va enganyar quan em va dir que era seva?? xD
En fi, molta sort amb aquesta "nova porta" i a cuidar-se!
··NaT··
Hola Adrià!
Enhorabona per aquest nou blog i per aquesta iniciativa que espero que duri molt de temps. Espero que la nova vida 'universitària' et vagi força bé també. I res més (de moment) només dir-te que estic encantada amb les teves aportacions al fòrum i que espero que en seguexis fent (tujamentens a quines aportacions em refereixo). No paris de pensar ni d'escriure.
Leela (Cristina)
Ps. respecte el blog: tinc una edat i molta miopia, la lletra que has utilitzat és una mica peque i el fet que el fons sigui negre cansa la vista (tot i que estèticament queda molt xulo). Ah! i gràcies per incloure el laberint de les idees i els desvaris ;-)) Un petonarru !!!
Joder!!!
Recordes que un dia em vas donar l'adreça del teu blog? doncs des de llavors que et segueixo els pasos i el que em surt de l'ànima és un joder!!M'agrada molt com escrius i no m'agrada que et facis gran perquè vol dir que jo em faig vella. Si em deixes continuaré venint a visitar el teu blog de punts suspensius.
Veig en el teu perfil que has llegit llibres molt xulis, molts també els he llegit jo. He pensat que, com que has madurat i t'has fet gran, t'hauria de recomanar, si encara no l'has llegit, "La insoportable levedad del ser" de Milan Kundera que també existeix en català. És un llibre brutal que et fa pensar i reflexionar molt sobre tu mateix.
Res més.
Un petó.
MoN.
Ei Adri !!
Tens raó amb la teva critica...A baix el fotolog !! xD Bé es clar què està bé, però el seu ús s'ha difós tan què ja no té cap gràcia. La gent ja només posa fotos, passen dels comentaris o de llegir el què hi ha...I aquests què es passen només per saludar o dir què t'agreguen a effes??..( efes em sona a merda o moltes lletres XD)
Bé no em vull enrollar massa només un parell de coses. No te'n penedeixis de res del què fas, quan llegeixis aixó als 80 anys i vegis què als 19 anys no pensaves com el 99'9% dels tios n'estaràs orgullós de tu mateix :)
I alguna critica havia de fer...fes-te més amic del ordinador i aviam si es pot veure la lletra més gran xD m'obligues a ampilar la pantalla jeje
Iso
Ei, xicon! Queda original i sobretot, sincer, que és el que importa.
Gràcies per incloure la meua xicoteta aportació al món 'cibernètic i tal'. No ho sé fer millor, sóc d'abans dels PC's: tisores i pegament.
Salut i rebolica!
Publica un comentari a l'entrada